dijous, 13 de juliol del 2017

EL CRIT ... regal 2






Poema d'en Quim 


També és mala sort, sortir d’un quadre 
i acabar enganxat en una pedra. 
Passar de ma en ma, d’artista a artista
però sempre presoner i esporuguit.
Bramar fins estrafer la veu i la cara,
cridar cap a l’infinit, sense motiu.
Seria bo, que el pintor i la pedraire
ens expliquessin ja per fi i d’una vegada
a que treu cap, tanta cridòria,
enlloc de passar-se el mort de mans,
i deixar-nos en la dolça incògnita,
mentre admirem el ser espantat.



3 comentaris:

  1. Ja que el pintor no ens dirà res, què hi diu la pedraire??😉

    Bon cap de setmana...bessets!💖

    ResponElimina
  2. Si però ara la pedra del crit sempre pot provocar un crit a qui no faci bondat i busqui la pedregada...

    ResponElimina
  3. hi han tantes coses a la nostra societat que fan cridar i que es mereixerien una pedrada...!!!
    deixem ho !

    ResponElimina