dimarts, 24 d’octubre de 2017

POR...



Quan el desconegut fa por
perquè no veiem més enllà...
obrir els ulls... el cor... la ment...
flairar aromes de present...
fa volar la imaginació
cap a nous indrets més estables...
un canvi d.agulles... el tren
circula en vies paral.leles...
ens acompanyen els fantasmes...
que flueixi l.espai eteri.

dilluns, 23 d’octubre de 2017

PEDRES AMB ÀNIMA...de Carme Pagès


En el marc de la 4a. Vetllada Poètica del Casino Menestral la Carme Pagès Pérez va recitar un poema que havia escrit pensant en les sensacions que li havien transmès les meves pedres.
 L'hi agraeixo molt i el comparteixo amb tots vosaltres...




Moltes vegades he vist
ànimes de pedra. Amb tot,
no sabia que existissin
pedres que tinguessin ànima.

Sargantana, amb el seu traç,
s’hi passeja dolçament.
Les converteix en divines
transmissores de missatges.

Pictogrames que conserven
essència d’humanitat.
Són pedres del cel caigudes,
tabernacles parlants.

Sargantana m’ha lliurat
una pedra arrodonida
que omple el palmell de la mà
i pesa com la consciència.

A l’anvers, desdibuixades,
salvaguardades paraules,
per ales de papallona,
m’indueixen a volar.

Omphalos excepcional,
on maduren els vocables
més significants que els seny;
impulsors de noves frases.

M. Àngels Sargantana
no fa de les pedres pans,
però, amb belles figures,
en revivifica l’ànima,
com la pluja ho fa amb el llamp.


Carme Pagès
(12/09/17)

Fotografia de Jordi Blanco